barceloneta

El centre històric

Cap al 1752, Miguel Guzmán, Marquès de la Mina, planteja a Juan Martín Cermeño consolidar el projecte d’ordenació del barri marítim conegut com a “barri de la platja”. Cermeño, comandant general del Cos d’Enginyers, format a l’escola de matemàtiques, presenta un projecte sobre el paper on destaca un entramat d’illes estretes i allargades que fa girar 90 graus en dues illes per dibuixar una plaça central de forma quadrada on s’instal·larien per al seu lluïment els edificis més destacats del barri. D’altra banda, el sistema de disposició dels carrers que dissenya els fa oberts per ambdós extrems, facilitant així al màxim les opcions d’accés mentre busca l’orientació paral·lela al port per afavorir un major abric dels vents.

També pensa en la Barceloneta com un barri que creix sota els auspicis de la Ciutadella, però sense murs defensius i asfixiants envoltant-la, la qual cosa situa el renovat barri de la platja al capdavant de la modernitat urbanística de l’època, ja que fugir de les muralles de protecció començarà a ser norma a les grans ciutats europees.

Així, davant una Barcelona envoltada per les muralles, la Barceloneta es dibuixa com un espai alliberat lluny dels antics sistemes de construcció purament defensius.

museu textil
Vista Barceloneta. Ventall segle XVIII. Museu Tèxtil i de la Indumentària
gravat
Gravat Vista Barceloneta
(imatge de Francisco López Tey)

El 1753 es posa la primera pedra de la Barceloneta. El projecte abraçava un primer sector que estaria limitat pel passeig Joan de Borbó i els carrers Ginebra, Sant Carles i Doctor Ginè i Paragàs.

Primera pedra
(Imatge de Maria Jesús Vidal)

Cada illa es dividia en deu cases, que constaven de planta baixa i un sol pis, amb una porta centrada i dues finestres laterals en la planta baixa, i en la primera planta, un balcó central i dues finestres laterals. L’alçada de l’edifici era proporcional a l’amplada del carrer, de manera que la llum solar quedava sempre garantida a tot l’edifici i les façanes, uniformes en la decoració. Tenien les cornises rematades amb frontons i hi destacaven en pedra els sòcols i les cantoneres.

Francisco Paredes va ser l’encarregat de l’execució de les obres i el setembre del 1755, amb la inauguració oficial del temple de Sant Miquel, es fa també la presentació del nou barri.

Durant els anys següents, la Barceloneta no deté el seu creixement i, tot mantenint la uniformitat en les construccions, continua estenent l’entramat de carrers fins arribar al mar.

Actualment encara podem veure diferents senyals del passat fundacional del barri a diversos carrers del nostre centre històric:

museu textil
Casa amb trets del set-cents
(imatge de Francisco López Tey)

ornament

Església de Sant Miquel.
Plaça de la Barceloneta s/n.



ornament

Marques d’illa.
Diferents edificis del carrer Maquinista o Sant Carles.


ornament

Casa del Porró.
Únic exemple d’edifici amb trets setcentistes i cap d’illa que es conserva a l’actualitat.
Carrer Sant Carles 6

ornament

Els ornaments vegetals.
Gairebé tots els carrers tenen diferents exemples a les plantes baixes.

Per saber-ne més

Sebastià Coll i Llopis. Breve noticia de la fabrica y construccion del nuevo barrio en la playa de Barcelona, llamado vulgarmente Barceloneta : lo que era antes, el estado del puerto, la ereccion del templo dedicado al Archangel S. Miguel : fiestas que se celebraron en su solemne dedicacion, desde 28 de Septiembre hasta 6 de Octubre del año 1755 y relacion de otras obras de la fabrica y adorno de la ciudad. (1755)

Lina Ubero i Badia (coord.). La Barceloneta: "Origen i transformació d’ un barri, 1753-1994". Ajuntament de Barcelona, Districte de Ciutat Vella, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona (1994)

ajuntament de BarcelonaGeneralitatmapa web - Informació legal