barceloneta

La Barceloneta: Un traçat original

Un traçat diferent

Juan Martín Cermeño, format com a enginyer militar, esbossa un model barroc de construcció que es desenvolupa en illes d’habitatges de dues plantes amb una entrada central. El procés de construcció va ser ràpid i el 1759 la Barceloneta ja disposava de 329 cases que allotjaven 1.560 veïns on els carrers complien la doble funció de pati residencial i via pública. Aviat el projecte inicial es va desbordar i l’expansió dels carrers va continuar de manera imparable cap al mar.

Hem de recordar que, en aquesta època, la construcció d’habitatges estava reglamentada estrictament, tant pel que fa a les característiques exteriors com a les interiors, pel capità general de Catalunya, i els habitatges unifamiliars s’havien d’estendre sempre ocupant tot el solar, per la qual cosa, en no deixar espai per a un pati interior, les cases s’obrien cap a l’exterior a dos carrers si eren a l’interior de l’illa o a tres si feien cantonada. Aquests habitatges, que solien tenir una superfície d’uns 120 m2, estaven ocupats inicialment per una sola família, encara que, això sí, extensa, ja que normalment residien junts avis, pares i néts. També regia una prohibició expressa de no aixecar més d’una planta i un pis per no interferir en el radi d’abast dels canons de la Ciutadella. Sens dubte, la permanència de la jurisdicció militar sobre el barri és la causa que durant més de 100 anys es mantingui sistemàticament el mateix tipus d’edificació.

Text: M.J. Vidal

foto
Mapa del nou barri de la Barceloneta, 1753
ajuntament de BarcelonaGeneralitatmapa web - Informació legal